Advent al Claver

I és que els pastors vetllaven en silenci...NADAL!!!

“...como si presente me hallase,..”

(EE.EE,114) San Ignacio de Loyola

 

Passegem pels carrers

de la ciutat en festes:

És Nadal

Ens il·luminen la foscor i la nit

rengleres de llumetes

de variats colors i intensitats,

establiments, comerços;

i el brogit dels vehicles...

Encar que la tempesta

de “leds” ens ensordeixi...

i ens amagui la cova

i ens amagui Nadó,

Josep, Maria i àngels;

podrem veure l’Infant

plorar de fam, d’angoixa,

en un racó de món

o a la nostra ciutat,

encarnat en els altres.

Sentirem són somriure

quan algú l’acarona,

quan l’agafem a coll,

quan estén ses manetes

tot desitjant-nos pau.

Jesús es fa present,

compartint la feblesa.

Tothora ens acompanya.

Mirem-lo i escoltem-lo,

gustem-lo internament...

Tan sols ens cal vetllar

i copsar en el silenci

com un batec d’Amor

que en nostre cor albira

un raig de llum: Nadal!