I és que els pastors vetllaven en silenci...NADAL!!!

“...como si presente me hallase,..”

(EE.EE,114) San Ignacio de Loyola

 

Passegem pels carrers

de la ciutat en festes:

És Nadal

Ens il·luminen la foscor i la nit

rengleres de llumetes

de variats colors i intensitats,

establiments, comerços;

i el brogit dels vehicles...

Encar que la tempesta

de “leds” ens ensordeixi...

i ens amagui la cova

i ens amagui Nadó,

Josep, Maria i àngels;

podrem veure l’Infant

plorar de fam, d’angoixa,

en un racó de món

o a la nostra ciutat,

encarnat en els altres.

Sentirem són somriure

quan algú l’acarona,

quan l’agafem a coll,

quan estén ses manetes

tot desitjant-nos pau.

Jesús es fa present,

compartint la feblesa.

Tothora ens acompanya.

Mirem-lo i escoltem-lo,

gustem-lo internament...

Tan sols ens cal vetllar

i copsar en el silenci

com un batec d’Amor

que en nostre cor albira

un raig de llum: Nadal!

OMPLE'T DE NADAL

HOMILIA DE NADAL

Deien els anarquistes: "L'Església que més il·lumina és la que crema". Tot i que no sabien el que deien, tenien raó.
Per fer llum hem de cremar... com les llànties.
La cera es consumeix.
L'oli s'evapora.
L'amor de Déu és ardent (ho diu Isaïes).
Per això va decidir cremar l'últim cartutxo,
un incendi d'amor per la humanitat
que passa fred i ho necessita tant.
I va escollir una verge (una espelma per estrenar).
I als afores de la ciutat (que és freda i no crema mai).
Al bosc (ple de rostolls).
Entre la palla (que crema molt bé).
I amb els pastors (que encara encenen fogueres perquè estan, com nosaltres, en vetlla i esperant)

I tant si va cremar: un infant en una menjadora!
Quin incendi!
Una mare en flames
i Josep cremant
i molts dubtes i molta expectativa,
per fi, il·luminats, cremant.

És Nadal: el Nadal que més il·lumina és el que crema.
I ens crema tanta llum artificial i tanta buidor.
I ens crema tanta emisió de gasos contaminants i tan poca escalfor.
I ens crema que dos senegalesos hagin mort aquesta nit perquè tenien fred i una mala calefacció.

Però, sobretot, ens crema Déu estimant tant.
I Jesús infant il·luminant els segles i totes les foscors.
I la possibilitat de donar-se, sense por.
I cantar nadales als ancians.
I pregar quan es fa fosc.
I totes les flames que il·luminen amb infinita tendresa a les sales d'espera dels hospitals.
I els àngels que vetllen els darrers instants d'aquells que ens estan deixant.

Ens crema Déu quan no l'entenem
i quan, de cop, l'entenem tant.
I ens encega aquesta petita llum tan gran
i aquesta llàntia fràgil tan descomunal.
I que la cera de la nostra vida es consumeixi
i que no sigui mai en va.

Perquè els cristians que més il·luminen són els que cremen i es consumeixen estimant.

Fa fred... és fosc... però és Nadal.I estem cremant.

Marc Vilarassau sj

THE POWER OF YOUR NAME

EL AMOR

"Amar, en su esencia, es entregarse a otro y a los otros… El amor es un camino con dirección única: parte siempre de ti para ir a los demás. Cada vez que tomas algo o a alguien para ti, cesas de amar, pues cesas de dar. Caminas contra dirección…Si amas, te das. Si te das a los demás te vuelves rico de los demás. De este modo el amor engrandece infinitamente a quien ama, puesto que quien acepta desprenderse de sí mismo descubre a los demás y se une a la humanidad entera…Si cesas de dar, dejas de amar. Si dejas de amar, dejas de engrandecerte, dejas de perfeccionarte, dejas de expandirte en Dios, puesto que amar es seguir el camino de Dios y encontrarle."

Michel Quoist

MADIBA TRIBUTE

PREGUEM AMB EL COS

 

Senyor, dóna’ns un cos per fer el bé.

ULLS, per veure el món tan bonic,

ORELLES, per sentir a qui ens necessita,

BOCA, per dir paraules d’ànim i alegria,

MANS, per saludar, per fer favors, per ajudar

i un COR generós

perquè recordi als ulls, les orelles, la boca i les mans

que tot el que tenim, que tot el que som

és un regal teu, Senyor.