I és que els pastors vetllaven en silenci...NADAL!!!

“...como si presente me hallase,..”

(EE.EE,114) San Ignacio de Loyola

 

Passegem pels carrers

de la ciutat en festes:

És Nadal

Ens il·luminen la foscor i la nit

rengleres de llumetes

de variats colors i intensitats,

establiments, comerços;

i el brogit dels vehicles...

Encar que la tempesta

de “leds” ens ensordeixi...

i ens amagui la cova

i ens amagui Nadó,

Josep, Maria i àngels;

podrem veure l’Infant

plorar de fam, d’angoixa,

en un racó de món

o a la nostra ciutat,

encarnat en els altres.

Sentirem són somriure

quan algú l’acarona,

quan l’agafem a coll,

quan estén ses manetes

tot desitjant-nos pau.

Jesús es fa present,

compartint la feblesa.

Tothora ens acompanya.

Mirem-lo i escoltem-lo,

gustem-lo internament...

Tan sols ens cal vetllar

i copsar en el silenci

com un batec d’Amor

que en nostre cor albira

un raig de llum: Nadal!

OMPLE'T DE NADAL

HOMILIA DE NADAL

Deien els anarquistes: "L'Església que més il·lumina és la que crema". Tot i que no sabien el que deien, tenien raó.
Per fer llum hem de cremar... com les llànties.
La cera es consumeix.
L'oli s'evapora.
L'amor de Déu és ardent (ho diu Isaïes).
Per això va decidir cremar l'últim cartutxo,
un incendi d'amor per la humanitat
que passa fred i ho necessita tant.
I va escollir una verge (una espelma per estrenar).
I als afores de la ciutat (que és freda i no crema mai).
Al bosc (ple de rostolls).
Entre la palla (que crema molt bé).
I amb els pastors (que encara encenen fogueres perquè estan, com nosaltres, en vetlla i esperant)

I tant si va cremar: un infant en una menjadora!
Quin incendi!
Una mare en flames
i Josep cremant
i molts dubtes i molta expectativa,
per fi, il·luminats, cremant.

És Nadal: el Nadal que més il·lumina és el que crema.
I ens crema tanta llum artificial i tanta buidor.
I ens crema tanta emisió de gasos contaminants i tan poca escalfor.
I ens crema que dos senegalesos hagin mort aquesta nit perquè tenien fred i una mala calefacció.

Però, sobretot, ens crema Déu estimant tant.
I Jesús infant il·luminant els segles i totes les foscors.
I la possibilitat de donar-se, sense por.
I cantar nadales als ancians.
I pregar quan es fa fosc.
I totes les flames que il·luminen amb infinita tendresa a les sales d'espera dels hospitals.
I els àngels que vetllen els darrers instants d'aquells que ens estan deixant.

Ens crema Déu quan no l'entenem
i quan, de cop, l'entenem tant.
I ens encega aquesta petita llum tan gran
i aquesta llàntia fràgil tan descomunal.
I que la cera de la nostra vida es consumeixi
i que no sigui mai en va.

Perquè els cristians que més il·luminen són els que cremen i es consumeixen estimant.

Fa fred... és fosc... però és Nadal.I estem cremant.

Marc Vilarassau sj

THE POWER OF YOUR NAME

EL AMOR

"Amar, en su esencia, es entregarse a otro y a los otros… El amor es un camino con dirección única: parte siempre de ti para ir a los demás. Cada vez que tomas algo o a alguien para ti, cesas de amar, pues cesas de dar. Caminas contra dirección…Si amas, te das. Si te das a los demás te vuelves rico de los demás. De este modo el amor engrandece infinitamente a quien ama, puesto que quien acepta desprenderse de sí mismo descubre a los demás y se une a la humanidad entera…Si cesas de dar, dejas de amar. Si dejas de amar, dejas de engrandecerte, dejas de perfeccionarte, dejas de expandirte en Dios, puesto que amar es seguir el camino de Dios y encontrarle."

Michel Quoist

MADIBA TRIBUTE

PREGUEM AMB EL COS

 

Senyor, dóna’ns un cos per fer el bé.

ULLS, per veure el món tan bonic,

ORELLES, per sentir a qui ens necessita,

BOCA, per dir paraules d’ànim i alegria,

MANS, per saludar, per fer favors, per ajudar

i un COR generós

perquè recordi als ulls, les orelles, la boca i les mans

que tot el que tenim, que tot el que som

és un regal teu, Senyor.

REZANDO VOY

Aquesta pàgina és una proposta molt interessant per fer la nostra pregària. Aquí us deixem una que es pot fer contemplant el pessebre que hem posat a casa.

Oración ante el pesebre

Sergio Gadea

EMMANUEL (de Michael Card)

So what will be your answer?
Will you hear the call?
Of him who did not spare his son
But gave him for us all
On earth there is no power
There is no depth or height
That could ever separate us
From the love of god in christ

Yo vengo de ver, Antón,
un niño de pobrezas tales,
que le di para pañales
las telas del corazón.
(Lope de Vega)

SOMNIS AL COR I CONVICCIONS

EL MILLOR REGAL

Fa temps, un home va castigar la seva filla petita de tres anys per haver fet malbé un rotlle de paper daurat d'embolicar paquets. La família, aquella temporada, anava faltada de diners, per això el pare va explotar de fúria, quan va veure la nena atrafegada embolicant una caixa que volia posar sota l’arbre de Nadal.

Tot i els crits, el matí següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:

– "Això és per a tu, papi".

Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Li torna a escridassar dient:

– "Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que ha d'haver alguna cosa a dintre?"

La petita aixecà el cap i amb els ulls plens de llàgrimes va dir:

– "Papi, no esta buida, jo he omplert de petons la caixa. ¡Tots són per a tu, papi!".

El pare es volia morir. Va obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va suplicar que el perdonés.

Hom diu que aquell home guardà aquella caixa daurada prop del capçal del llit durant molts d'anys i sempre que se sentia enfonsat i sense ànims, agafava de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor amb que la seva petitona els hi havia posat dins.

CANÇÓ DE NADAL

El David ens envia un vídeo i aquest petit escrit: 

"La cançó de Sílvio Rodríguez em fa pensar, especialment en aquestes dates de Nadal, en la sort que tenim pel simple fet d'haver nascut en aquesta part del món. Em convida a pensar en aquest "altre món" del que sovint sabem molt poca cosa però que si obrim els ulls el trobarem al costat de casa, d'aquella gent que pateix, que té gana, que no té feina, que no té esperança...."

Si voleu llegir la lletra:

El fin de año huele a compras, enhorabuenas y postales con votos de renovación. 
Y yo, que sé del otro mundo que pide vida en los portales, me doy a hacer una canción.
La gente luce estar de acuerdo, maravillosamente todo parece afín al celebrar. 
Unos festejan sus millones, otros, la camisita limpia, y hay quien no sabe qué es brindar.
 
Mi canción no es del cielo, las estrellas, la luna, 
porque a ti te la entrego, que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo lleva más para amarla.

Tener no es signo de malvado y no tener tampoco es prueba de que acompañe la virtud.
Pero el que nace bien parado, en procurarse lo que anhela no tiene que invertir salud.
Por eso canto a quien no escucha, a quien no dejan escucharme, 
a quien ya nunca me escuchó, 
al que en su cotidiana lucha me da razones para amarle, a aquel que nadie le cantó.

Mi canción no es del cielo, las estrellas, la luna, 
porque a ti te la entrego, que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo de quien pueda escucharla, 
porque a veces el sordo lleva más para amarla.

EL CAIXER DELS SOMRIURES

Llàstima que haguem de fer-li propaganda a la Coca-cola, però el vídeo val tant la pena...

HO PORTEM DINS

El Víctor ens fa arribar aquest vídeo i ens diu que és com "una metafora donde nos enseña que la vida esta llena de dificultades y lo importante es volverse a levantar". Un bon propòsit per aquest Advent.

“LOS ADVIENTOS DE DIOS”
 

¿Quién viene?
¿Quién se pone en camino? 

Dios da el primer paso, 

Él toma la iniciativa. 

El Amor se hace buscador. 

Dios, un apasionado buscador de todo ser humano. 

Dios está en Adviento permanente.

Ens ho ha fet arribar: Alexis Bueno

Nkosi Sikelel’ iAfrika

Nkosi sikelel’ iAfrica (Déu beneeixi l'Àfrica) Maluphakanyisw’ uphondo lwayo, (Envia el teu Esperit,) Yizwa imithandazo yethu, (Escolta les nostres pregàries,) Nkosi sikelela, Nkosi sikelela. (I beneeix-nos).

 

Invictus

Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.

 (Poema de Wiliam Ernest Henley)

DE L'EVANGELI DE LLUC

"Los hombres más poderosos de aquel mundo eran Tiberio, el emperador; Poncio Pilato, el gobernador; Herodes, el virrey; y Caifás, el Sumo Sacerdote.

Pero la palabra de Dios vino sobre un hombre sencillo, desconocido, que no tenía poder. Era casi un muchacho. Se llamaba Juan, era hijo de Zacarías, y vivía en el desierto. Él sintió dentro una voz, y se lanzó a los caminos para contárselo a todos.

Les decía: «Tenéis que bautizaros y convertiros. Convertirse es cambiar. Quitar las cosas malas de la propia vida y ser de verdad buenas personas. Tenéis que preparar el camino del Señor, limpiad la maleza para que pueda pasar. Quitar los obstáculos y las barreras, porque ya está viniendo. Que pueda llegar. Porque cuando él llegue, todos verán el regalo que nos trae Dios. ¿No os dais cuenta de que ya viene?» 

Adaptació per a nens de Lluc 3, 3-6

Extret de rezandovoy.org

FET AMB ELS TEUS SOMNIS

La Noèlia Magaña, una noia de 2n de batxillerat, m'ha fet arribar aquesta cançó. Diu que a ella li agrada molt i que l'anima a pensar que pot fer pels altres. A veure què us sembla.

EL ZAPATERO

Siempre que llega el Adviento no puedo dejar de olvidar ese cuento que me contaron cuando era pequeño. El zapatero siempre llega a mi recuerdo.

El zapatero que en la noche a la luz de una pequeña vela chorreante de cera, sin más, sin nada más. Ese zapatero y en su vieja zapatería. Humildad, sencillez. Nada más. El zapatero eleva ese grito fuerte: Señor, mi Dios, ¡quiero encontrarte! ¿Dónde estás? Y del silencio, Dios responde: Hoy te visitaré. El zapatero enloquece de pasión. Nervios. Preparativos. La humildad del silencio de la noche se convierte en impaciencia por buscar el espectáculo de la venida de su Dios. Y el día comienza. Más, y más nervios. Y las tareas diarias comienzan.

Un señor y una señora llaman a su puerta. El zapatero angustiado les atiende pero su mente y su corazón se encuentran eclipsados por la venida de su Dios. Les echa de forma brusca, él tiene que preparar un acontecimiento inaudito, inesperado, quiere prever todo, hasta el más insignificante de los detalles. La puerta llama. El zapatero quiere creer que es Él, el Dios que le ha anunciado su visita. Y se presenta un viejo conocido. No tiene tiempo. Preséntate otro día, por favor. Otro día. Oportunidad menospreciada. Oportunidad no reconocida. Y cierra la puerta. Esa puerta que espera estar abierta, se cierra. Más todavía, el timbre vuelve a sonar. Será Él, Él, ahora sí. Y el mendigo de todos los días le saluda. No, hoy no. Vuelve otro día, quizás mañana, ahora espero a Alguien inesperado.

Y el día pasa, las horas y los minutos. Y vuelve la noche. El silencio de la noche más profunda a la luz de esa vela chorreante de cera. El zapatero decepcionado realiza la pregunta estremecedora: Señor, te he estado esperando, he querido prepararte tu visita inesperada, ¿por qué no has venido?, ¿por qué no estás? Y en la fina escucha del silencio de la noche, resuena en su interior la respuesta esperada: te he venido a visitar a lo largo del día, en las personas que han llamado a tu puerta.

La visita inesperada de Dios es la visita esperada en lo que sucede en lo cotidiano. 

Edu López sj.

... I VAS ARRIBAR!

DECÀLEG D'ADVENT

10 llocs privilegiats a on trobar-se amb Déu en aquest Advent

1.- ESCRIPTORI: a l’escola, a la universitat...Jesús està passant. Observa al teu voltant. Especialment tingues cura dels companys i companyes que tenen més necessitat (que estan passant una mala temporada, el qui és nou/va). Cadascú d’ells és una pista privilegiada per trobar-te amb el Senyor.

2.- HABITACIÓ:  el teu lloc de treball, de descans...com gestiones el teu temps? Descanses bé? O potser desaprofites estones que podrien ser d’estudi amb mil distraccions (ordinador, mòbil). Potser la soledat de la teva habitació pot ser un temps privilegiat per trobar estones per aturar-te i pregar.

3.- CUINA:  si ets de les persones que a casa exigeixen les coses, corres el risc de no percebre la presència de Déu. Ell també és present en les feines diàries: recollir la taula, fer-se el llit, netejar l’habitació, treure les escombraries. Fes un esforç per ser disponible a fer les feines que et costen una mica més...

4.- ASCENSOR/ESCALES: pujant a casa teva, de camí a l’escola...Déu es transforma en el teu veí. Si vas a la

teva, i no coneixes les persones que tens al teu voltant, Déu escollirà fer estada en un altre pis, en una altra persona..

5.- AUTOBÚS: sigui quina sigui la manera com et mous d’un lloc a l’altre, Déu se t’acostarà. Treu-te els auriculars de la incredulitat i la indiferència i t’emportaràs una gran sorpresa...

6.- ZONA DE FESTA: sigui a l’esplai, amb els de l’equip de bàsquet o ballant  amb els amics...Déu és alegria. Déu no és borratxera o felicitat edulcorada). Al teu costat, si perceps la seva presència, ho passaràs molt bé.

7.- INTERNET, XARXES SOCIALS: Déu també es manifesta a la xarxa. Fixa-t’hi bé en aquells contactes, germans a Internet que, a uns metres o a milers de quilòmetres, et necessiten i tenen quelcom a dir-te. 

8.- LLOC DE PREGÀRIA: a un banc de la parròquia, al teu racó preferit de l’habitació o en aquell parc on acostumes a passejar...Déu passarà, estigues atent! En ocasions (i aquesta és una d’elles), és bo que Déu tingui cura de les teves coses mentre tu tens cura de les seves.

9.- COR: en el silenci del teu cor Déu no falla. Deixa de centrar-te en el teu melic, de les teves preocupacions i puja uns centímetres del teu cos: vés al cor. Allí et trobaràs cara a cara amb Ell!

10.- __________: aquest apartat està reservat a tu. Tant de bo que puguis, en aquest advent, sentir la presència amorosa i compartir amb els teus germans la joia de descobrir el Senyor, que s’acosta i et ve a trobar.

---

[1] Adaptat de JM de Palazuelo.- Decálogo de adviento  a Misión Joven 442 (NOV 2013)